«Proclamat en la nova Constitució el principi del vot femení, és un deure de les dones agrupar i coordinar llurs esforços i activitats perquè llur intervenció en la vida pública tingui la deguda eficàcia. Per aconseguir-ho cal que llur actuació estigui enquadrada dins els partits existents.»
Manifest de la secció femenina de la Lliga Regionalista,
LA VEU DE CATALUNYA,
20 de gener de 1932.
El 1909 el rector de la parròquia de Santa Anna li ofereix dirigir la biblioteca parroquial. Inicialment hi anaven poques dones, però en poc temps el projecte és un èxit i el 1910 acaba convertint-se en l’Institut de la Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, la primera a tot Europa. El ràpid creixement de l’entitat obliga a traslladar al carrer Elisabets la biblioteca, que arribà a la xifra de 23.000 volums. La mort del seu marit, el 1918, comporta que es dediqui plenament al projecte, el qual augmenta cada cop més fins a arribar a 6.200 alumnes. Aquest fet obligà a bastir un nou edifici al carrer Sant Pere Més Baix, que fou inaugurat pel president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, el 1922.